Jorra i Gomorra – Vellut i purpurina

Vinil i digital | Gener 2020

No he estat mai a l’habitació de Jorra Santiago, però m’agrada imaginar-la com una espècie de temple. Poc decorada, amb un llit, un escriptori, material de gravació desordenat, un pòster d’El Último de la Fila i una balconada que dona a la plaça de l’Església de Manacor (si és que existeix). És des d’aquesta cambra immòbil, des d’on el músic ha vist néixer cançons, discos i idees que encara floten a l’aire. A Vellut i purpurina, el seu segon llarga durada i tercera referència amb Bubota, sembla fixar-se amb la brillantor dels rajos de sol que entren en hores mortes per la finestra i s’estiren sobre els llençols. De l’admiració d’aquesta mandrosa estampa en surt un disc heterodox i juganer, com només l’avorriment sap fer.

L’habitació és un punt de partida del qual també s’ha de sortir. És veritat que els primers discos de Santiago havien estat fets íntegrament entre les quatre parets del seu quarto, i que la meitat de cançons d’aquest nou àlbum són fruit de la combinació bata-tassó-guitarra-i-ordinador, però hi ha molta vida extramurs. Pep Toni Ferrer i Michael Mesquida s’han tornat a encarregar de la producció als estudis Favela, llimant les primeres mescles casolanes i gravant al complet la banda d’amics reclutada de nou. Els germans Dani i Carlos Òscar Gómez, a la bateria i a la guitarra, Toni Llull a les percussions i els teclats i Biel Riera al baix conformen Jorra i Gomorra i han gravat l’altra meitat de Vellut i purpurina.

Amb tot, ens topem amb un disc que, sense voler-ho, es converteix en el més ambiciós de la banda. Deu cançons que invoquen molts paisatges, tots ells impregnats pel pop radiant i iconoclasta que no es pot destriar de l’ADN de Santiago. Entre tots aquests mons possibles, en destaca el viratge cap als sintetitzadors i les caixes de ritmes que ja s’intuïa a l’anterior EP A Manacor (premi Enderrock a millor disc revelació del 2019). Jorra s’intenta aproximar al nou pop independent català d’El Petit de Cal Eril o Ferran Palau i en l’intent apareix la personalitat genuïna del músic: el seu humor intel·ligent, la seva sensualitat plàcida de Barry White manacorí, en definitiva, el seu geni. Bones proves d’aquest gir electroacústic són “Websurfing”, “El desig” o “Gotes de sang”.

Però qui hi cerqui el rock independent de tota la vida també el trobarà. La part enregistrada conjuntament no oblida noms com Guided By Voices (“Independents” en sembla un homenatge) o Els Pets (“Monument” podria haver estat composta pel mateix Gavaldà). Escoltant el disc atentament també et venen ecos de George Harrison (la guitarra de “Que brufin” sembla feta pel Beatle) o de Lou Reed: la diferència és que el primer és un viciós que et vol pegar amb una flor i, en canvi, Jorra te’n vol regalar una (tal com canta a “Cançó nyonya”).

Es nota que les lletres d’aquest disc són fruit d’hores, però també que l’esforç no té per què fer perdre el bon humor. Una de les novetats lletrístiques és que totes les cançons estan en primera o segona persona, d’aquesta manera s’universalitza el missatge perquè la veu cantant pot ser la de qualsevol. Fora les fronteres de gènere, benvingudes siguin les bromes intel·ligents, els embadaliments enlluernadors per algú o alguna cosa i la reivindicació del no-fer-res. La cançó “Una sesta entre les canyes” no podia ser més representativa, encara que Santiago agafi els versos d’un poema xinès traduït per Apel·les Mestres. I és que l’adaptació de poemes també és una nova fita acomplerta amb escreix: els versos de Joan Serra (germà de Miquel Serra) també es parafrasegen a “Gotes de sang”.

Volíeu un disc complet, complex, amb diverses cares, però que no deixés de ser divertit? Doncs aquí el teniu. Jorra se supera i això que era difícil, perquè en 10 anys ha col·laborat amb molts projectes destacats de l’escena independent mallorquina (Miquel Serra, Pujà Fasuà, Roig, Pistola) i, fundat Jorra i Gomorra, no ha parat de treure cançons que et donen ganes de viure, però de fer-ho tranquil·lament. L’habitació d’en Jorra hauria de ser patrimoni de la humanitat.