Jorra i Gomorra – A Manacor EP

CD i Digital | Octubre 2018

A Manacor EP, el segon recull de cançons de Jorra i Gomorra, podria ser bé la cara C del seu primer disc, Música sèria (Bubota/Indian Runners, 2017). Per començar, perquè com el seu antecessor, ha estat enregistrat als Estudis Favela, un altre cop amb la impecable producció de Pep Toni Ferrer i Michael Mesquida; i, d’altra banda, perquè l’EP recupera de nou algunes de les cançons dels primers cassets autoeditats de Jorra Santiago, amb so i actitud renovats.

I sí, en general, podríem parlar d’un treball continuista, però també d’una banda que no ha parat de créixer d’ençà de la publicació del seu debut oficial (que han presentat en directe infinitat de cops, dins i fora de l’illa) i que amplia la paleta d’aclucades d’ull al panteó del pop més iconoclasta.

També hi trobam aquí allò tan Jorra de barrejar, a les seves lletres, motius costumistes —tan domèstics com cercar un forn on comprar una palmera de xocolata prou gran com per a dues persones— amb els seus habituals tics de rata de biblioteca, aficionat a la literatura catalana del segle XIV i a l’estudi del llatí. En el seu cas, es tracta sempre de mirar Sálvame Deluxe, escoltar en Bruce Springsteen i intentar desxifrar manuscrits antics alhora.

«A Manacor», sense anar més enfora, és una proposta d’himne que traspua un sentiment d’amor- odi —genuí, gairebé càndid, sense rancor— vers la ciutat de les perles, els mobles, els clots i Gabriel Galmés (i també de cert tennista). «Un bon dia», cançó que podria ser robada directament d’El Último de la Fila, conta fil per randa el transcurs d’un horabaixa qualsevol que surts a passejar per la ciutat amb la persona que estimes. «El dormir», el caramel·let pop en clau The War On Drugs que tanca el disc, explica la trista història d’una persona que ha d’abandonar cada nit el llit perquè ronca molt i no deixa dormir sa concubina.

Amb aquesta nova referència, el grup obri i tanca alhora camins: d’una banda s’eixuga el pou de les cançons antigues, de manera que tot el que vengui d’ara endavant serà material completament nou; per altra banda, el grup en directe es consolida amb l’arribada del nou baixista, Biel Riera, que se suma als habituals Carlos Óscar Gómez a la guitarra i Daniel Héctor Gómez a la bateria.

La sortida de l’EP, a més, coincideix amb la gira que Jorra i Gomorra oferiran en el marc d’AIEnruta i mitja dotzena mallorquina de concerts (traducció: set) arreu de la Península i Canàries i que posa de manifest el que ja tots sabíem: que Jorra i Gomorra són una de les bandes més peculiars, prometedores i brillants d’aquesta XI dècada post-Quimi Portet.