Jorra i Gomorra – Música sèria

LP, CD i digital | Setembre, 2017

A Mallorca, Jorra Santiago és una celebritat underground, un guitarrista venerat, un músic respectat i un personatge estimat com pocs (hi ha xapes i adhesius amb la seva cara, i l’expressió «puto Jorra!» ja forma part del folklore local). I és que, malgrat la seva joventut, Josep Ramon Santiago Peset acumula un currículum demencial, en el qual destaca la seva participació en alguns dels projectes musicals més importants sorgits de Manacor (ell va néixer allà, com cert tennista i tal) i voltants: Miquel Serra, Roig!, Saïm, Manfel, Pujà Fasuà, etc., etc., etc., … i Lost Fills.

Seguint els seus passos podries explicar un terç de la història recent del rock mallorquí, però sobretot hi ha el fet que sempre ha estat un músic que ha aportat una personalitat molt definida a cadascun d’aquests grups i una forma de tocar que cristal·litza a la fi en un projecte a la seva alçada.

Jorra i Gomorra és la seva aventura més personal, el seu cop sobre la taula; i “Música sèria” la seva jugada mestra, el corol·lari de tres anys gravant cançons i publicant-les en casset.

Iconoclasta com pocs, resulta impossible no caure rendit al seu sentit de l’humor i a la seva innata elegància per digerir tots els tics del pop per regurgitar-los amb mestria. És que algú podria haver compost una cançó més bella per a l’amant del Rei (el veritable, no el que tenim ara)? Se vos acut millor himne a la mandra total que «Deixa-ho»? I què em deis del hit totalitari «Windom Earle» ( «tot anirà bé si no oposau cap resistència»… Ho podria haver escrit Kim Jong-un!) o el colorisme indestructible d’aquest cant a l’amnèsia alcohòlica titulat «On he deixat les claus?»?

Ja et dic que escoltant “Música sèria” t’assalten diverses certeses, col·lega: la primera, que Jorra Santiago és un dels músics i compositors amb més talent que hagin sortit de l’illa en els últims deu anys (i només en té 26, ¡puto Jorra!); la segona, que has d’aconseguir una d’aquestes xapes amb la seva careta de querubí amb galtes de cabell d’àngel; la tercera és que, com ell canta, més val no oposar cap resistència i, per contra, viatjar agafadets de la seva mà pel camí de rajoles grogues que ens durà al valhalla del pop, on tota melodia és perfecta i cada un tenim el nostre propi poni. Anem: dóna-li al play, submergeix-te en Jorra, ensuma el seu aroma, acarona’l… Oi que és suau? Rendeix-te al seu sabor. Entrega-li la teva ànima. Colca el teu poni. 

Aquest disc fou enregistrat i mesclat per Pep Toni Ferrer als Estudis Favela durant febrer i març de 2017. La masterització va anar a càrrec de Rafa Rigo a Urban. Daniel Héctor Gómez va tocar la bateria, instruments de percussió diversos i va fer cors, Carlos Òscar Gómez va tocar la guitarra i va cantar, i Jorra Santiago va fer les cançons, va tocar la guitarra, el baix, el vibràfon i va cantar. Kike Donat va tocar el Korg MS-20 a «Ets una festa». Miquel Serra, Pep Toni Ferrer, Camelia López i Roger Pistola feren cors a «Windom Earle». El disseny és de Tomeu Mulet. La pintura de la portada és «La Charmeuse de serpents» (1907) de Henri Rousseau. El disc no hauria estat possible sense l’amor i l’abnegació de les nostres famílies, amistats i parelles. Gràcies de cor a tothom qui hi ha col·laborat, i molt especialment a Pep Toni Ferrer i Joan Cabot de Bubota Discos i a Oriol Barba i Gerard Segura de The Indian Runners.