Da Souza – Salsa agredolça

Vinil, CD i digital | Febrer de 2020

La salsa agredolça és el gran miracle de la gastronomia oriental. Agra i dolça, és una paradoxa ingerible que condimenta rotlles de primavera i d’altres deliciosos menjars arreu del món. 

La música de Da Souza també és una paradoxa. Les seves cançons són de gust edulcorant, evocant postals màgiques i somiadores, però també son capaces d’amargar-te la setmana. Tres versos més tard i quan menys ho esperes. Agra i dolça, com la salsa i com ho és l’hivern, com ho és l’amor, com ho és el pas del temps.

El quintet mallorquí publica Salsa agredolça, quart disc i recull d’herències acumulades de quasi una dècada. Fa anys que Da Souza van aparcar els cops indiscriminats de guitarra, sumant matisos a cada nou treball i transportant-nos a d’altres galàxies. Una cerca constant de realisme màgic musical, amb una excentricitat incorruptible i única en el panorama nacional. El seu nou àlbum és el cim de la muntanya de bones cançons que han anat escalant fins avui. El Puig Major de Da Souza després de les experiències viscudes amb Futbol d’avantguarda, anterior treball del combo illenc.

“Metres per segon” et dona la benvinguda a Salsa agredolça i no només és una tornada infecciosa, també és un manifest ideològic: la política de Da Souza és la de qui fa les coses al seu ritme. Tira-tira, que a vegades tot gira massa ràpid. Només calen quatre compassos per a adonar-se de cap a on apunten les seves noves cançons, agafant el millor de dues de les millors tradicions pop dels últims anys al país. Per una banda, l’elegància dels detalls i la pulcritud en el so de El Petit de Cal Eril i Ferran Palau. I per altra, l’embolcall de surrealisme mediterrani d’Antònia Font, de qui demostren ser els millors alumnes, en pistes majúscules i delicades com “Pedres i pals” o “Agents de l’ordre universal”, un “Calgary 88” contemporani i assaig primerenc dels mallorquins en la cançó narrativa.

Salsa agredolça troba colors en la varietat, apostant per una obertura vocal i compositiva, que inclou la primera incursió del bateria, Àngel Garau a “Tira-tira”, i el creixent protagonisme de Xavi Hernández. Aquest últim comença a mostrar un alt potencial als comandaments de la balada pop, amb “Aeròlits” i l’emocionant “Un punt blau”. Tot i això, el gruix creatiu de Da Souza segueix recaient en Lluís Cabot, que amb aquest treball es consolida com un dels grans escriptors de cançons en català de la seva generació. Cada cop més juganer i clarivident en el domini de la llengua, Cabot s’ha anat forjant fins a trobar-se còmode tant en les derrotes quotidianes (“He sortit de casa”) com en els ímpetus dansaires (“Salsa agredolça”) o en la tendresa somiadora, a “Qui sap” i “Com un final inesperat”. Cançons que et recorden un fracàs, però que també et fan mirar més enllà de la mar amb un somriure. Cançons per a esperar una pluja d’estels d’agost en una mala nit. Agres i dolces, com la salsa que corre per les teves venes.

El nou àlbum de Da Souza ha estat produït per un combo inèdit format per Jordi Matas (Ferran Palau, El Petit de Cal Eril) i Pau Riutort (El Guincho, Beach Beach, Extraperlo). Segueixen completant la formació de la banda Biel Stela al baix i Guillem Portell, qui protagonitza un passatge de saxo free jazz a “La faula del falcó” que ja és marca de la casa.

Més que la continuació de Futbol d’avantguarda, amb el qual varen guanyar el Premi Ciutat de Palma de música i el Premi Enderrock de la crítica a millor disc de l’any de la música balear, Salsa agredolça és la confirmació que estem davant d’un dels grans talents d’avui. Uns mags de la melodia que arriben al 2020 coincidint amb la seva maduresa, pletòrics i preparats per pujar a la divisió dels grups de pop en català més reconeguts del moment. Els hereus que Mallorca feia un lustre que esperava estan preparats per al seu gran salt endavant.