Roig!

La veterania és –i sempre serà– un grau, i això és exactament el que es pot percebre en l’acabat de cadascuna de les cançons de Roig! Formats el 2011 de les cendres de Red Ribbon, concentren en el seu ADN musical la petjada d’una de les canteres més prolífiques i insòlites de l’escena insular: la de Manacor. Des d’allà, autoeditaren dos discs, Roig! (2013) i Dhraa (2015), atapeïts de cançons memorables i verinosament aferradisses: “Marat Safin”, “Margalida”, “Turista”, “Insulina i equinàcia”, “Polítiques semblants”, “Xanadú”… Sense adonar-se’n, l’alt potencial del seu repertori els permetria rompre la insularitat i mereixeria importants elogis de músics peninsulars com Natxo Tarrés, líder de Gossos: “Són un grup a seguir: creatius, impressionants”.

La veu de Simó Femenies, única i personal, senya característica de la banda, corona una proposta sonora que, sense estar sotmesa a cap tendència de moda, aconsegueix agradar a tot tipus de públic: un pop-rock net i elegant, carregat de detalls i matisos, que tant pot beure d’influències contemporànies (Travis, Radiohead) com de la millor tradició psicodèlica dels seixanta (Beatles, Kaleidoscope) o del power-pop clàssic (Big Star o Gigolo Aunts). Tot, a més, amb un inconfusible segell mediterrani que ha provocat que, a poc a poc, una part del públic hagi entès que són una de les bandes millor posicionades per omplir el buit que deixaren els extints Antònia Font.

Guanyadors del Premi Joventut del concurs Sona 9 del 2015, enregistraren als Estudis Urban de Rafa Rigo, sota la producció de Juanjo Tomás, el seu tercer treball, Souvenir (2017), un treball enèrgic i lluminós amb què, novament, validen el seu alt potencial mitjançant petits himnes com “Groenlàndia”, “Mestre Hereba” o “Pudak 3000”.

Avalats per centenars de concerts –alguns d’ells, a capitals com Madrid o València–, Roig! deixaren de ser la banda capdavantera de Manacor per convertir-se en el que són a dia d’avui: una de les formacions més originals i carismàtiques del nostre arxipèlag.