Roger Pistola

Roger Pistola, 1 de gener del 1989. Amant vocacional però músic de professió. Intermitentment manacorí. Català insular que ha habitat durant molts hiverns la Mallorca Continental. Compositor des del naixement, concertista des dels sis anys. Ha participat en una vintena de discs en la darrera quinzena d’anys, col.laborant amb múltiples projectes artístics diferents, de gran ventall estilístic i de variades disciplines. Creatiu, creador, productor, productiu no tant. Lector voraç però esporàdic. Cuiner aficionat. Conformista ocasional. Admirador de la mar. Scrabblelaire amateur. Trilingüe però no trilingüista. Ex-dibuixant de còmics. Agnòstic tirant a ateu, per intuïtiva eliminació. Roig en general, comunista utòpic en concret. Escèptic optimista. Humanista freqüentment desencisat però que, com a perpetu observador, mai no ha perdut la capacitat de sorprendre’s i plantejar interrogants. Primer Roger de, almenys, cinc generacions de Pistoles, tocat per les radiacions de Sa Roca des Castellet.

Adesiara, o el culte a la bellesa. Des de l’aparentment exòtic títol del disc es manifesta l’esperit general d’aquest : una paraula curta, bonica en si mateixa i genuïnament nostra (és possible que a ses illes s’utilitzi més, però no és exclusivament dialectal). Talment com ho són les cançons que s’exposen. També són curtes (cap d’elles no arriba als quatre minuts de duració), s’han anat confeccionant a ràfegues, de tant en tant i, fidels a l’esperit del Pop més pur, s’hi troba condensada l’evocació a les coses senzilles en aparença però tanmateix riques en matisos, i en cap cas carents de profunditat. L’austera però meticulosa producció i arranjaments n’és un reflex. Els conceptes de “desig i amor”, simultàniament, s’hi troben expressats en les seves múltiples facetes : des de l’amor físic (el desig del cos) fins a l’amor platònic (el desig de l’ànima) però, sobretot, l’amor a la vida en conjunt i el consegüent desig d’assaborir-la intensament. Per tant, després dels exercicis d’autointrospecció i emmirallament practicats per Pistola en els dos treballs anteriors, Adesiara suposa obrir-se al món, contemplant-lo, en la seva magnitud i els seus clarobscurs, eternament fascinant.