EMEA

EMEA és el nom artístic de Miquel Alzanillas, jove productor nascut a Felanitx, Mallorca, el 1985 i que, malgrat la seva joventut, s’ha convertit en una de les figures més importants i rellevants de l’excitant escena electrònica illenca, un cartell que comparteix amb companys de generació com Defled, Mantoshit i Syntech, tots ells part d’una quinta de productors que va sacsejar l’escena local des del Migjorn mallorquí.

En tot cas, EMEA sempre va menjar apart: de tots ells era potser el menys comercial, el més allunyat de la pista, sempre amb un peu en la instal·lació sonora. Aquesta vocació explica que sempre s’hagi trobat còmode en el terreny teatral -ha col·laborat en els espectacles Laberint (2013), Fuga (2014), Jonàs (2015) i 78 Diumenges (2017)-  o que Agoria el considerés, en els seus inicis, massa “border community” (sic) com per publicar res seu a Infiné.

Qui sí es va interessar pel seu treball, després de publicar-li una remescla de Men With A Plan, va ser el segell Partapart, que el 2013 li va publicar el seu primer EP, Mountains & Emotions, amb remescles de Sau Poler, Defled i Men With A Plan.

Però des de llavors, Alzanillas va decidir retirar-se discretament per reformular el seu so, posant en dubte els mateixos fonaments de tot allò que havia fet fins a la data, doblant l’exigència i reconstruint el seu discurs gairebé des de zero.

El resultat d’aquest procés és Fill, el seu debut per a Bubota Discos, que mostra la seva cara més madura, personal i sincera, visceral en un sentit nou, inspirat-se en els sons orgànics del jazz i el paisatgisme sonor de l’ambient, donant forma a una col·lecció de temes on la introspecció és tan important com la recreació d’un horitzó imaginari on tot esdevé possible i la bellesa s’enllaça íntimament en un cicle de creació/destrucció constant. Aquí hi ressonen els vells i els nous déus: Brian Eno, William Basinski, Nosaj Thing…

I a la vegada, a Fill tot és personal i distant, íntim i universal, pròxim i expansiu. Més que un disc, Fill és un procès, un diàleg sense una conclusió clara però on s’hi pot endevinar una veritat crucial sobre tot allò que li ha donat origen. Un bocí de veritat abstracta, no textual, però que qualsevol pot entendre i fer-se seva.

I és per això que Fill transcendeix el límits del seu propi gènere i està cridat a esdevenir un d’aquells treballs que més que un gran disc d’electrònica és un gran disc en general. EMEA ha creat alguna cosa realment especial. Encara no se sap ben bé què, però qualsevol que ho escolti ho entendrà: Fill és una altra cosa. Una cosa més enllà.